Com ja sabreu, els darrers anys han augmentat les agressions a personal sanitari, i més concretament, en el sector del transport sanitari; l’atenció extrahospitalària que oferim a la ciutadania ens exposa a situacions que comprometen la nostra seguretat en entorns no controlats i sense seguretat privada, contràriament al que passa en hospitals i centres sanitaris en general. Aquests entorns hostils en els quals no tenim altre remei que oferir els nostres serveis com a professionals, afegit a la mancança de protocols que garanteixin la nostra seguretat i la impunitat dels agressors/es, conjuntament a l’abandonament que patim per part de les empreses i el SISTEMA d’EMERGÈNCIES MÈDIQUES, fa que el nostre col·lectiu es trobi indefens i tingui por quan està fent la seva feina, en qualsevol tipus de servei.
Com a exemples, quan accedim a domicilis de desconeguts dels qui no en sabem res, quan fem assistències en zones d’oci, en barris o “zones conflictives”, o, fins i tot, en algun esdeveniment de molta complexitat i risc, en els quals, les possibilitats d’agressió són encara més elevades.
Ja fa anys que estem patint la deixadesa de funcions dels consellers d’INTERIOR i de SANITAT, com també l’absència d’efectius i mitjans per part de MOSSOS d’ESQUADRA, POLICIES LOCALS i GUÀRDIA URBANA. Això ens porta a situacions d’abandonament i indefensió, en les quals els agressors queden impunes i nosaltres patim les conseqüències de l’opinió pública i mediàtica, amb la difusió de vídeos tallats i manipulats, se’ns insulta o, fins i tot, hem de refusar intents d’agressió física, havent de fer fora de les ambulàncies als agressors, per culpa de la manca de presència policial.
A més d’aquestes situacions, ja de per si lamentables, s’hi ha d’afegir la desatenció i la desídia que tenim per part del SISTEMA d’EMERGÈNCIES MÈDIQUES, i les empreses que subcontracten, que es desentenen de tots aquests problemes i deixen als seus treballadors i treballadores a càrrec de totes les despeses i gestions jurídiques, a més del temps que hi perdem, ja que no ens correspon compensació horària si presentem denúncia o anem a judici fora de jornada laboral.
Per això és de vital importància que es negociï en el nostre conveni col·lectiu compensar el risc que es viu en aquestes situacions de risc inherent a les nostres funcions, com assistència jurídica en cas d’agressions o difusió de vídeos on ens exposen públicament en la nostra vida professional i privada.
Exigim també, una legislació més estricta i punitiva davant de qualsevol agressió física o verbal en contra del personal sanitari en l’exercici de les seves funcions.
Desde la CGT condemnem de forma rotunda aquestes agressions i maltractament continu al transport urgent i al no urgent (en aquest cas per les demores que acumula el servei) i, a més, volem insistir en la deixadesa de funcions de les administracions, el SISTEMA d’EMERGÈNCIES MÈDIQUES i les nostres “estimades” empreses.
Els mateixos, per cert, que ens neguen una segona emissora portàtil (TETRA), armilles antipunxades, o l’exposició que significa mostrar els nostres noms en els informes assistencials, en lloc de proporcionar un número identificatiu.
Dit això, i per acabar, considerem necessari que el SISTEMA d’EMERGÈNCIES MÈDIQUES condemni de forma contundent i pública l’augment de les agressions patides pel personal propi i el subcontractat tant al TSU com al TSNU, així com un compromís per fer-se càrrec de tots els tràmits per les situacions hostils que ens trobem cada cop de forma més recorrent.