A dia d’avui, ningú se sorprèn en veure una ambulància circulant per la carretera en un estat lamentable. La gestió del transport sanitari urgent i no urgent, duta a terme per les empreses adjudicatàries a Catalunya en els darrers anys, ha fet que normalitzem aquesta imatge i no vegem que aquests vehicles sanitaris són un autèntic perill per a la població.
En el cas de l’empresa Transport Sanitari de Catalunya, adjudicatària del transport sanitari -urgent i no urgent-, pren l’estratègia d’allargar la vida dels vehicles al llarg del que dura la concessió del concurs públic. És a dir, no canvien els vehicles de la flota tot i que el seu estat sigui deplorable. Això es tradueix en el que es treballi amb vehicles que acumulen múltiples avaries i estats precaris.
Per si no fos prou, en els últims mesos aquestes avaries han passat a ser de més gravetat i han fet saltar totes les alarmes. Concretament a la comarca del Bages, dos companys (de la unitat de Suport Vital Bàsic de Manresa que realitza els serveis d’urgències SEM) van ser intoxicats per la inhalació del fum de la combustió que entrava al vehicle. Davant d’aquest accident -que s’hagués pogut evitar- l’empresa va respondre que portaria el vehicle a reparar.
Una setmana després, un nou treballador va ser intoxicat en el mateix vehicle. L’empresa en totes dues ocasions, després dels greus accidents va al·legar que havia ventilat la cabina i que, per tant, havia procedit a mobilitzar el vehicle circulant per carretera posant de nou en perill a qui el conduïa.
Aquests incidents no són només exclusius del Bages, a la comarca del Gironès són també tres, els companys del servei de transport sanitari no urgent (TSNU) que han ingressat a urgències per marejos, cefalea intensa, tos i malestar, derivat de la inhalació de fums dels vehicles que conduïen. Vehicles que porten un ús superior al mig milió de quilòmetres. Davant d’aquests accidents la resposta de l’empresa en el cas d’una d’aquestes ambulàncies que intoxicava, ha estat simplement traslladar-la a Mataró i mantenir-la en actiu, a companyes/es i pacients d’una altra zona.
I és que al Gironès, tota la flota del servei programat de TSNU està envellida, difícilment trobem unitats amb menys de 400.000 km. Havent demanat a l’empresa la renovació dels vehicles, aquesta simplement contesta que no tenen intenció de realitzar cap renovació.
Els treballadors i treballadores a Girona treballen amb por d’acabar intoxicats o que a causa de la inhalació de monòxid, puguin causar algun accident i danyar algú, o fins i tot afectar pacients vulnerables. Hi ha companys que presenten quadres d’ansietat per aquest motiu. I és que hem de tenir en compte que el monòxid no avisa i que es pot arribar a perdre la consciència mentre es condueix amb pacients dins de l’ambulància. Si això ocorregués, a més, la responsabilitat del que pugui succeir recauria sobre ells/elles.
Considerem aquests accidents reiterats com a exemple quotidià de la falta de seguretat amb què treballem els i les treballadores, i com les praxis negligents de les empreses adjudicatàries com TSC, posen en risc tant els professionals de la sanitat com els mateixos ciutadans/es que en fan ús.
És que és important subratllar la gravetat i el risc potencial que això representa per als pacients que utilitzen aquest servei amb patologies diverses, moltes vegades immunodeprimits. Us imagineu el perjudicial que pot arribar a ser per a un pacient oncològic estar respirant males combustions dels vehicles? Els residus de vehicles de gasoil generen fums coneguts extensament per tots com a carcinògens.
Així com aquesta vegada s’ha detectat la intoxicació dels/les treballadors/es, desconeixem quin és el nombre de gent que es pot haver intoxicat en els trasllats o aquelles persones a les quals possiblement se’ls ha agreujat la patologia durant els trajectes.
El gran problema quan s’utilitzen empreses privades per donar un servei bàsic i essencial com és el transport sanitari, és que deixem de prioritzar la salut dels pacients i treballadors/es per obtenir beneficis econòmics, simplement perquè els grups d’inversions engreixin els seus comptes a costa de tots/es.