NO SEREM MAI SUBMISES

Què passa quan una treballadora o treballador viu una situació d’abús empresarial, injusta, il·legal… i creu que acceptar aquella condició farà que no es prengui cap represàlia?

Doncs passa que per cada decisió que aquell treballador accepta, i això ho vivim cada dia a la nostra empresa, aquesta sap que es troba davant d’algú que pot domesticar, fent-lo mal·leable i dòcil, i que possiblement no sap quins són els seus drets. El pensament d’aquestes persones i les que les envolten sol ser el següent:

“Si no accepto el que em demanen, després tindré problemes. Si lluito pels meus drets, hi haurà càstig. Si no faig el que em diuen, estaré a una llista negra. Si m’hi nego, no acceptaran els canvis, mai m’atorgaran un trasllat, si tinc un problema amb la unitat, aniran per mi amb sancions… Buscaran qualsevol excusa per fer-me fora”.

Per no voler tenir problemes amb l’empresa, els acabem tenint, ja que acceptem tot allò que és un inconvenient i ens cremen amb tot el que comporta. Mentre veiem altres companyes i companys que mai són “molestats”.

El problema és que a vegades, som responsables d’aquests abusos per no tenir clars els nostres drets. En la legislació i l’ordenament jurídic existeix i s’aplica la “Garantia d’Indemnitat”, que no és altra cosa que la protecció legal que tenim davant de possibles represàlies de les empreses quan reclamem els nostres drets.

Això està regulat a l’article 24 de la CE i el 17.1 del E.T, que diu textualment “serán nulas las decisiones de los empresarios como reacción a una reclamación de los trabajadores de hacer valer sus derechos…”.

És a dir, l’empresari no pot acomiadar, regalar, menystenir, denegar permisos… a ningú com a conseqüència de la reclamació dels seus drets i aquestes accions seran declarades nul·les. Totes les empreses ho sabem, TSC no és una excepció.

Per tant, companyes i companys, aquella vella teoria que tots i totes en algun moment de la nostra vida laboral hem tingut dins del cap: “si denuncio, reclamo, em queixo, = m’acomiadaran”, és justament al contrari; “si et queixes, reclames, demandes = estarà protegit davant l’arbitrarietat empresarial”.

Si no reclames (i molt important, PER ESCRIT) et tractaran com vulguin i si després, decideixen prescindir de tu, perquè ja no els interesses, mai podràs demostrar que havies viscut una situació injusta per reclamar un acomiadament nul, o un assetjament, abús, etc.

“Les reclamacions sempre per escrit, i abans de fer-les cal assessorar-se i consultar-nos”. D’aquesta manera l’empresa no podrà eximir-se, ja que tindrà coneixement de la vulneració real de drets que pateixes.

SENSE SUBMISOS

Secció Sindical de CGT en TSC Zona Franca

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.