I del canvi climàtic, i de la guerra i de la manca d’unicorns, també!!!
Ens agradaria començar aquest comunicat amb un missatge de responsabilitat col·lectiva, d’unitat sindical, de defensa de drets. Però no podem. No podem perquè, segons sembla, tot el que passa – o més ben dit, tot el que molesta a la patronal i a alguns sindicats majoritaris – és culpa de CGT.
Comencem pel marc legal, que sempre és més sòlid que els rumors dels grups de WhatsApp.
Els membres del comitè d’empresa són escollits democràticament cada quatre anys. Representen totes les persones treballadores, NO només als afiliats i afiliades del seu sindicat. Aquesta representació no és un club de fans: és una obligació legal i un compromís amb els drets col·lectius de les persones treballadores.
Després hi ha els delegats o delegades LOLS, designades pels seus sindicats, i que tenen una missió més acotada: vetllar per la seva afiliació.
Però tot ve perquè a Ivemon Ambulàncies Egara, les noves unitats de TSU de 16 i 24 hores, amb el nou concurs, podrien passar a 8 i 12 hores respectivament… per culpa de CGT :). Això ha dit la mateixa directora d’Operacions. Perquè CGT ha exigit, imagineu-vos quina insolència, el compliment d’una sentència judicial. Concretament, la del TSJC que reconeix que els permisos retribuïts han de ser segons la jornada habitual del treballador.
És a dir:
- Tens un torn de 8 hores? Tens dret a 5 dies de permís de 8 hores.
- Tens un torn de 12 hores? Tens dret a 5 dies de permís de 12 hores.
- Treballes en un torn de 24 hores? Bingo!!! Tens dret a 5 dies de permís de 24 hores.
L’empresariat, davant l’amenaça de què ha de complir amb la llei, s’ha posat nerviós. Tan nerviós que prefereix reconfigurar tota la seva operativa per evitar pagar drets reconeguts. Però clar, la culpa no és de qui redueix jornades per estalviar-se pagar drets, sinó de qui denuncia l’incompliment. Vaja, CGT de nou.
Per cert, volem aclarir dos apunts:
- 1) CGT ni tan sols va signar l’actual conveni amb la tan nefasta introducció de la llei 55/2003 de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut.
- 2) Va ser USOC qui va denunciar com aplicaven les empreses aquests permisos. Però a casa CGT, com que no ens fiem dels pactes de despatx, vam interposar una demanda pròpia per garantir que la sentència fos efectiva i que no s’arribessin als intercanvis de favors personals com sol passar amb segons quins sindicats. “Té trec la denúncia i tu em dones alguna coseta”.
El rerefons és clar: les empreses volen canviar les jornades a 8/12 hores per esquivar l’aplicació del permís retribuït als torns de 24 hores tal com marca la sentència. Però com que no poden fer-ho unilateralment (gràcies a l’article 41.2 de l’Estatut dels Treballadors – Modificacions substancials de les condicions de treball), només ho faran amb les noves unitats que entraran en funcionament amb el nou concurs del 2026. Però que quedi clar, que això no és culpa de CGT. És una decisió empresarial. Que no ens facin passar bou per bèstia grossa.
Mentrestant, a Lleida (segons ens informen fonts absolutament fiables del grup de WhatsApp de CCOO), la culpa continua sent de CGT. Nosaltres encara no sabem si som responsables de l’augment de l’IBI, de l’eliminació del Porta a Porta o de la calor de juny i juliol d’aquest any, però per si de cas, ens disculpem també per la guerra a Ucraïna i la desaparició dels unicorns voladors.
Tornar a la legalitat (i a la realitat laboral):
Per acabar-ho d’adobar, ara resulta que el “Ministerio de Sanidad” està preparant la reforma del famós Estatuto Marco (Llei 55/2003). Sí, aquell mateix que CCOO, UGT i USOC ens van colar amb calçador amb la inestimable ajuda de SEM i ACEA dins de l’actual conveni, tot amb l’excusa de protegir les santíssimes jornades de 24 hores, com si fossin intocables, sagrades i gairebé patrimoni immaterial de la sanitat.
Sorpresa, però què diu ara el nou esborrany? Que la jornada de guàrdia no podrà excedir les 17 hores consecutives. Ole tu!!! La norma busca posar fi a la precarietat, al descontrol i al desgast professional del personal sanitari. Però, és clar, la culpa, també és de CGT.
A què se’t col·lapsa la lògica? És normal. El que no és normal és justificar jornades abusives en nom d’una llei pensada per al funcionariat i per al personal d’empreses públiques. Quan tothom sap que l’empresa privada fa el que vol amb les lleis… això sí, amb la benedicció sindical habitual dels de sempre.
Perquè no ho oblidem: el text encara està en negociació. Però qui hi participa en aquesta negociació? Exacte, una altra vegada. Els de sempre. Així i tot, tranquil·litat, que la culpa igualment continuarà sent de CGT.
Font: Resum oficial del Ministeri de Sanitat, juny 2025
Emergències sobre rodes (amb molta història i pocs frens):
I ja que parlem de serveis públics… us agradarà saber que la Generalitat de Catalunya ha aprovat un règim excepcional que permet que les ambulàncies superin els 10 anys d’antiguitat i arribin fins als 12 anys. Moltes amb més de 700.000 km a sobre.
Sí, sí, has llegit bé. Vehicles que podrien ser declarats patrimoni industrial històric traslladant a pacients com si res. Però clar… la culpa, també és de CGT, que va demanar que es complissin els permisos retribuïts per hospitalització i no pas de què es renovessin les flotes. Sempre hi ha prioritats.
A veure si amb aquest petit resum ho entenem:
- Ambulàncies velles com l’òxid? Els sindicats de sempre diuen OK.
- Jornades abusives i convenis desconnectats de la realitat? Els sindicats de sempre diuen OK.
- Un sindicat exigint que es compleixin els drets reconeguts per sentència? Tsunami sindical dels de sempre, i CGT som culpables d’obstrucció institucional i de fer plorar la Moreneta.
Font: Resolució SLT/2980/2025 publicada al DOGC
És esgotador haver-se de defensar d’aquestes bajanades.
A veure si queda clar. CGT no fa les jornades, CGT defensa que els drets es compleixin. I els permisos retribuïts no es negocien, es respecten.
Per posar un exemple: Si tens 30 dies de vacances, voldries que l’empresa et digués: “Ei figura, fem només 15 dies de vacances i sense cobrar, que així ens sortirà més barat a l’empresa”? Doncs amb els permisos retribuïts, actualment passa el mateix.
La patronal, a través de la por i el xantatge emocional, utilitza aquest dret com a arma: “Defenses el teu permís? Et posarem torns de 8 hores!”. Però no, CGT no mana a Ivemon Ambulàncies Egara. I el que va presentar Ambulàncies Egara al nou concurs era això mateix: torns de 8 i 12 hores per a les noves unitats. La culpa no és nostra, però la voluntat sí.
CONCLUSIÓ:
Continueu culpant a CGT de tot, que nosaltres continuarem defensant els drets laborals, la legalitat i la dignitat.
Perquè si ser responsables vol dir lluitar per les persones treballadores, sí, som culpables.
Culpables de no callar.