Des de la CGT, i en concret, des de la coordinadora del transport sanitari, boguem per la integració de totes les treballadores i treballadors d’ambulàncies al SEM.
Ha quedat demostrat que les empreses només els interessa el seu benefici econòmic, posant-lo per damunt de la salut i els drets laborals de les treballadores i treballadors del sector, així com de la qualitat del servei que es dóna a les pacients.
Amb aquests cinc anys que portem des de l’inici de l’actual concurs del servei d’ambulàncies, ha quedat més que demostrat la poca força que té el CatSalut i el SEM a l’hora de fer complir el contracte signat amb les empreses adjudicatàries, tot i ser, el concurs més car de la història per a les arques de la Generalitat de Catalunya. I que ara per ara, després d’aquests cinc anys, encara hi ha incompliments de les bases concursals per part de la patronal catalana d’ambulàncies.
Des de CGT no estem per donar suport a una vaga d’objectius minsos i pobres, sense cap mena d’ambició real de millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors d’ambulàncies. I molt menys, per unes míseres almoines, que sempre acaben beneficiant als de sempre, els empresaris.
Des de sempre, els sindicats que negocien el conveni, han convocat vagues perquè la patronal es pugui omplir les butxaques amb els diners que acaba cedint l’administració, i que només una part d’aquests diners, arriba a les treballadores i treballadors.
La pregunta que tothom s’hauria de fer és: Perquè convoquen les vagues aquests sindicats? Per a defensar els interessos de la classe treballadora, o per defensar els interessos de la patronal?
Per cert, sobre la desconvocatòria de vaga de l’any passat del mes de setembre. No hi havia cap més condició a part de l’econòmica per desconvocar-la? Que se n’han fet la resta de condicions? O ara això tampoc toca?
I que n’hem de fer amb el conveni estatal aprovat només per un sindicat amb la patronal? El conveni de Catalunya seguirà el mateix camí?
Totes aquestes situacions les han creat aquells que negocien els convenis. La patronal, només ha fet la feina que li pertoca, defensar els seus interessos. El problema és que qui defensa a la classe treballadora, poc tenen de defensors, i poc recorden el que és treballar.
Per això, el que toca ara és lluitar per la integració de totes les treballadores i treballadors al SEM. Tota la resta és fum i poca cosa més.