La patronal, juntament amb el sem i els sindicats de la mesa de conveni ens volen esclavitzar
Aquests dies estan sent molt convulsos i decisius per al futur del personal d’ambulàncies de Catalunya. L’administració i la patronal del sector estan molt inquiets perquè volen treure les noves bases concursals d’ambulàncies. I per aquesta raó, porten afany per acordar un nou conveni. O com a mínim, l’apartat que fa referència a l’article de la jornada laboral, ja que en les diferents jurisprudències d’aquests últims anys, ha decaigut de l’actual conveni per la seva il·legalitat.
Cal recordar que són diverses les sentències que marquen jurisprudència i que han reconegut al personal d’ambulàncies com a sanitaris i no com a transportistes. Fent decaure la lesiva aplicació del Reial decret de Jornades Especials del transport per carretera que se’ns ha aplicat tots aquests anys amb la possibilitat, entre d’altres, de les hores de presència. Unes hores que permetien a la patronal augmentar la jornada laboral fins a un 50% la seva duració cada mes a un preu irrisori.
En aquestes denúncies han participat tots els sindicats que són presents al sector de les ambulàncies. Ho fem palès, perquè molts d’aquests sindicats que van participar en les denúncies, ara fan veure que la culpa és de la CGT. La hipocresia que demostren alguns d’aquests sindicats és enorme.
Cal assenyalar que en l’última sentència de la denúncia interposada per la CGT sobre aquest tema que es va produir a Catalunya, tant la patronal com els sindicats de la mesa de conveni (CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT) es van manifestar davant del jutge a favor d’aplicar la normativa vigent. O sigui, l’Estatut dels Treballadors pel que respecta a jornada laboral. Havent d’aplicar a les 1752 hores anuals de treball un màxim de 80 hores extraordinàries a l’any. Que ningú us enganyi.
Jornada laboral
Com hem explicat abans, SEM i patronal porten pressa per treure les bases concursals. I per aquesta raó estan forçant la negociació de la jornada laboral. És per això que han proposat l’aplicació d’una normativa anterior a l’Estatut dels Treballadors que regenta al personal estatutari dels centres sanitaris, la llei 55/2003. Cal fer incís amb el fet que el personal d’ambulàncies no som treballadors de cap centre sanitari. Aquesta normativa ens podria fer treballar fins a 2200 hores anuals obligades amb l’excusa de cobrir el servei, així com reduir els descansos, etc.
En definitiva, la patronal i el SEM ens volen esclavitzar amb el beneplàcit dels sindicats negociadors de la mesa de conveni amb l’excusa de l’equiparació. Aquesta mesura no només suposarà un augment irracional de la jornada de treball, sinó que suposarà una gran precarietat dels nostres treballs amb la creixent possibilitat de patir accidents i la pèrdua de molts de llocs de treball que actualment s’havien aconseguit amb la reducció de la jornada de treball.
O algú es pot creure que la patronal no aprofitarà aquesta oportunitat que li obren els sindicats per esclavitzar-nos i augmentar els seus beneficis empresarials a costelles dels treballadors i treballadores? La cronologia d’abusos es pot comprovar amb l’abús que ha fet la patronal dels contractes en pràctiques i ara amb els contractes del SOC. Personal que tot i tenir les mateixes tasques i responsabilitats, han tingut un sou molt més baix.
Des de CGT ho diem ben clar i alt. NO VOLEM AQUEST ACORD. I per això, avancem que ho portarem als tribunals. Tal com vam fer amb el conveni estatal i que el jutge va declarar il·legal.
Els sindicats de mesa de conveni poden explorar les alternatives que creguin necessàries, però sempre respectant l’Estatut dels Treballadors. Qualsevol acord fora de la normativa del treball serà portada als tribunals. No podem permetre que pels interessos d’uns pocs, ens hagin d’esclavitzar a la majoria.
Pèrdua de poder adquisitiu
Juntament amb l’acord de jornada laboral, SEM i patronal han ofert una pujada del salari del 2% anual durant els pròxims 5 anys. Una mesura insuficient i un insult a tot el personal d’ambulàncies per a esclavitzar-nos una mica més i obligar-nos a acceptar les hores complementàries que ens volen imposar per mantenir el nostre poder adquisitiu.
Cal fer memòria que ja venim d’una pèrdua de poder adquisitiu enorme. L’any 2012 els sindicats de mesa de conveni i la patronal van acordar deslligar les nostres taules salarials de l’IPC amb l’excusa de què s’actualitzarien amb les tarifes que abona el CatSalut a les empreses.
Una mesura que ens ha fet perdre als treballadors i treballadores al voltant d’un 25% de poder adquisitiu amb aquests 11 anys. Una pèrdua de salari enorme que ha beneficiat a la patronal i a l’administració. Només cal fer uns pocs números per veure que actualment cobraríem uns 350 o 400 euros més si no s’hagués acordat aquesta mesura tan lesiva per als nostres interessos. Una eina que ha servit per precaritzar al personal i estalviar molts de diners a l’administració. I de passada, augmentar els beneficis de la patronal. Tot amb el beneplàcit dels sindicats de la mesa de conveni.
Bé, no contens amb tot això, ara ofereixen una pujada salarial del 2% anual els pròxims 5 anys. Una mesura que en un principi pareix bona, però que en realitat ens precaritza més. Només aquest any 2023 es preveu que l’IPC sigui del 3,5%, o sigui, un 1,5% superior a l’increment anual que ens ofereix el SEM.
Aquesta mesura en concret ens farà perdre un 1,5% de poder adquisitiu aquest any, i tal com estan les coses, pareix que els pròxims anys continuï igual. Per molt que els sindicats de la mesa vulguin fer veure que és una millora, no és veritat. És un empitjorament menor dels nostres salaris. L’única forma de millorar el nostre sou és vincular les taules salarials a l’IPC.
No volem el conveni d’esclavitud
Des de CGT no volem cap acord que vagi en contra dels interessos dels treballadors i treballadores. I molt menys, acords fora de la normativa legal actual. Qualsevol acord d’aquest tipus el portarem davant del tribunal competent i portarem les accions necessàries per revertir aquest atac als interessos del personal d’ambulàncies.
Si els sindicats de la mesa de conveni no accepten aquest xantatge de la patronal i del SEM ens tindran al costat per defensar els interessos dels treballadors i treballadores. Per contra, si són còmplices d’aquestes mesures esclavitzadores, ens trobaran al davant per revertir aquest atac als nostres drets.
És una autèntica vergonya veure com portem moltíssims anys amb un conveni caduc i pràcticament sense cap mena de negociació, i que ara, a correcuita, ens volen imposar una llei franquista que ens perjudicarà moltíssim i ens portarà a un esclavatge permanent.
CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT no sigueu còmplices d’aquest disbarat. No podem permetre aquesta pèrdua de drets que volen portar a terme la patronal amb el beneplàcit del SEM.
Quines millores s’haurien de negociar?
En lloc d’estar negociant totes aquestes atrocitats, el que haurien de fer els sindicats de la mesa, ara que el SEM porta pressa per treure les bases concursals és:
- Lligar les taules salarials a l’IPC. Sense aquest punt no podrem recuperar mai el poder adquisitiu. Tot el contrari, cada vegada guanyarem menys diners.
- Augmentar el preu de la nocturnitat, festivitat i diumenges.
- Que les baixes per malaltia o accident es cobrin des del primer dia al 100%.
- Jubilació anticipada als 60 anys o abans.
- Més dies de lliure disposició.
- Major cobertura de la conciliació personal i familiar.
- Més formació i de major qualitat.
- Mateixes condicions que el personal SEM.
I una cosa que és fonamental. Sense internalització no pot haver-hi una equiparació real.